jcm
Heroi
Karma: 0
 Desconnectat
Missatges: 1635
|
 |
« Resposta #5 el: Dilluns, 18 Gener de 2010, 14:11:46 » |
|
Molt bona nit a tothom!
Estem ací Xisquerol, Cuquello, Sant Vicent i Maslafont
pa dir la publicata,
minjar vi, beure coquetes,
i donar un poc la lata.
Catinencs, forasters, veïns i visitants
acabeu de vore el dimoni cremat
i això vol dir que
la festa de Sant Antoni Abat ha començat
És una festa molt popular.
És costum l’esmorzà, la rossegà i la "cremà"
i més d’un, amb una bona merla cap a casa, se l’han emportar.
Com no sabíem per on començar,
manpendrem al senyor capellà,
que este any ha donat molt que parlar,
i pot ser que se tingue que confessar,
perquè a festes d’agost,
a l’orquestra de la plaça no parae de babejar.
És un xic fadrí molt guapo,
per això les beates no el dixen assoles ni un rato.
Com totes les dones se li volen arrimar,
una denúncia per acoso haurà de ficar.
La Iglesia mos vol renovar,
i al final una discoteca pareixerà.
Colorins per ací, colorins per allà,
les beates no saben si resar o posar-se a ballar.
A la Sacristia un vàter li van col•locar,
pa que entre la comunió i donar la mà,
ben tranquil pugue anar a cagar.
Com a la iglesia mos hem quedat,
parlarem de l’any passat.
Les cantores tant malament van cantar
que sense coquetes se van quedar.
Ara un tenor han fitxat,
pa que els ho dixo tot ben afinat.
I si una nota no vol eixir, no us cal patir,
perque Xisquerol les coquetes igual us les anirà a repartir.
I ara cap a on anirem?
Pos a les associacions arreglarem.
Les dones de Catí
un llibre van repartir
i a Diputació el van presentar.
Poques receptes van posar
i de poc aprofitar.
A festes un sopar polític, vull dir,
un gran sopar van organitzar,
que a la “jet-set” van colar
i al poble li va tocar esperar.
Quan se va acabar,
poques ganes van tindre d’arrepetar.
Del cor de Catí
poc o res tenim a dir.
Cantant Rosita van començar
i ara no els dixen ni descansar.
Concerts a Castelló, concerts a Catí,
al final mos faran hasta aburrir.
Els caçadors presumixen de molts jabalins haver caçat.
Més de cent mon han portat,
però no sabem on els han topetat
ni quans diners en pienso s’han gastat.
A uns los han acebat,
i als altres no els han respetat.
El que no podem dir
es que alguna cabra per jabalí degueren confundir.
Dels emboladors què en direm?
Este any a la història no passarem.
Bastants bous van embolar
i les boles hasta el final no van durar.
“Emboladors de pacotilla,
que no saben apretar ni una palomilla”.
La Penya Taurina les festes haurà d’innovar,
perquè el concurs d’emboladors ja es comence a socarrar.
Dos toreros de calitat mos van portar,
però entre bous de Felipe i bous de Porrons,
ja n’estem hasta els collons.
La banda un gran any ha passat
i el seu 125è aniversari ha celebrat.
Un CD ens han enregistrat ,
però té un fallo... està un poc desafinat!!!
La directora mos ha abandonat,
però les seues pechugues encara les hem oblidat.
Un nou director han contractat,
pa que les chiques sen vagen de lensayo en el conill ben amerat
El Tossal de la Nevera
un sopar va organitzar,
però quan van traure el primer plat,
més d’un ja havie armozat.
Quan la gent se va assentar,
ia tenien el frito escudellat
i les pilotes al plat.
Però no les de pèl... sinó les de carn i pa ratllat.
Un grapat de peluts tots els anys mos porten pa tocar,
però puça per ací, caparra per allà,
al final en un pot de flit mos tocarà baixar.
Les associacions del poble
a fer les orquestres a Tírig tindran que marxar,
perquè l’alquiler del ball
a preu d’or mos volen fer pagar.
Una nit d’orquestra
una mentira mos van contar.
Fuego, fuego!!!
Sort que havie algun valent
que l’extintor va abuidar de repent.
Del teatro que en direm?
La entrecuixa de Tanguito no se si la vorem,
però el que sí hem vist és que la gent
va disfrutar de valent
Una nova associació a Catí s’ha fundat:
és el Grup de Muntanya de Catí,
i esperem que no se quedon a mitan camí,
L’últim dia de l’any a tot el poble en una carrera van fer gaudir.
Conejita per allà, Caperucita per ací,
al Dimoni ningú el va poder seguir.
Enguany, de la Romeria de St. Pere
Alguna notícia haurem de comentar.
La primera: un capellà nou vam estrenar.
Com que no se volie escladar,
tota la volta damunt del macho va pegar.
Com tot s’ha digitalitzat,
la Romeria també s’ha modernitzat.
Un en un GPS el camí marcava,
pa que la creu sapiguera per a on anava.
Uns que cap a Catí, la creu que cap a la Masà.
Al final a tots mos va tocar arrecular.
Del futbol què en direm?
A preferent no pujarem,
pero les mamelles a la rúbia
sí que li les mirarem.
Tenim un porter que cobre com si valguere per cent,
però no mos cal patir,
perquè encara tenim a Vicent,
i a un jove i simpàtic Florentino de president.
Els jubilats d’este poble al Bataclainc tots a ballar
i, de quan en quan, tots es reuneixen pa sopar.
No sabem com es deu acabar
però, en arribar a casa,
més de quatre encara es deuen revolcar.
De la peña valencia, enugany una cosa tenim a dir
Perque, despues de 10 anys ha hagut canvi de junta, i en moltes ganes va eixir
2 jugadors del valencia havien de portar
i als quatre vents ho varen publicar.
Llàstima que a per Anroig se degueren quedar.
Només bufe de ponent
els de Canal 9 ia fan el pudent.
Entrevista per ací, entrevista per allà,
la regata d’una auela
es van posar a grabar,
i als pobres dels auelos
els la van estarrufar.
L’ajuntament tot ho vol arreglar,
i un belen mos va ficar.
Una música li ha enxufat
que no dixe dormir al veïnat.
Enguany molts carrers del poble han apanyat
i de colors els han pintat,
però encara se n’han dixat un tros,
perquè el carrer Mossèn Joan Puig pareix una pista de motocròs.
Diuen que una planta de biogàs mos volen posar,
i molts no saben quins usos tindrà.
Uns patixen per si fa aulor
i els altres per si s’aprofiten de la seva suor,
però si la fan, haurem de contribuir,
pa vore si de la crisis podem eixir.
Un empalme pal cul mos tocarà comprar
pa els nostres pets poder comercialitzar.
I de les subvencions què en direm?
Queixar-mos no mos queixarem.
Si vols fer-te gord i lluent,
treballa pa l’ajuntament.
Els veïns del carrer del Sol
de nit es dediquen a fer xiquets,
perquè hi ha una rabera de gossos
que no pare de tocar els testets.
A la font de Sant Vicent
algo de presió hauran de llevar,
perquè pa poder fer un trago
a la pica t’has d’amorrar.
Com la crisis al poble ha arribat,
tots els relonges de sol han restaurat,
pa que ningú arribe al treball tard
i que no s’enfade l’encarregat.
Mos pareix molt malament
que fagen un bando pa un enterrament.
Valdrie la pena que els feren pa anunciar un naixement.
De la lechera de Catí,
Podem més que presumir.
Molts premis no paren de guanyar,
i si el preu no paren de pujar,
a cada casa quatre cabres haurem de recriar,
pa dos collaes i un formatge poder tastar.
Els de confial, el bancal de Paquito Ximet van comprar,
i un ull de la cara els va costar.
Ara en la desaceleració
han tingut que fer un arrepetó.
La mítica “Muralla Xina” una altra vegada mos han dixat.
No mos tocara més remei que fer-la patrimoni de la humanitat
A Setmana Santa,
al corral dels bous un gran tapeo mos van montar.
Als kintos no els van dixar entrar,
perquè a baraes
una cabra i un pollastre volien aparcar.
Pel matí es va inaugurar,
i de vesprà a tots en patera mos va tocar marxar.
Uns malcriats, unes pintades a les bases van posar.
L’alcalde, als seus homes va enviar
pa una passaeta de pintura pegar.
Xa! Que bonico va quedar!
Alguns homes de l’alcalde
en acabar d’esmorzar
al ginyot es van posar a jugar.
I quan Lluïs i el Concejal van arribar,
les 40 se van cantar.
Una nit de Festes d’agost
les campanes al vol van tocar.
Tots s’assomaven al carrer
per si ere Sant Vicent Ferré.
Mal disgust les aueles es van emportar
quan els fadrins les van vore a mig despullar.
Les barreres del nostre poble
són l’enveja del Maestrat,
però mos hauran de portar les vaques més gordes
pa que no fujguen per cap forat!!
A festes, uns vàters de plàstics montaren,
per a que que els joves als cantonets no se pixaren.
Molts usos li van trobar,
de tot menos pa pixar.
Uns, pa torejar els van aprofitar,
els atres pa les xiques revolcar.
I algun despistat que no se va enterar,
la Guàrdia Civil un recibo li va donar.
El bou de l’ajuntament
estae gord com un sanat.
Com se note que “Alcapone”
per les Covetes ha passat.
A la processó de St. Cristòfol els cotxes traem a beneir,
però enguany els capellans es van confundir.
Mossen Salvador va agarrar el cotxe
pensant-se que ere un auto de choque,
i al Pàtrol de St. Cristòfol es va empastrar.
Menos mal que Mossen Rafael es va apartar.
Tant de susto va pillar
que una pistoleta d’aigua va agarrar,
i a tots es va posar a arruixar,
i per tonto de cap a la pistineta va parar.
El túnel de l’Avellà també l’haurem de comentar.
Fa falta un encofrat,
i diuen que ia està pressupostat,
però no sabem si es del tot veritat.
Esperem que d’ací a entonces a ningú li caigue un bolo al cap.
Quan diem Catí,
tots mos diuen: el poble de l’aigua i del formatge,
però últimament ja mos parlen de l’oratge.
Entre la primera i Canal 9,
bufa que bufa i unflam un ou.
El 13 de desembre
el cel una primera nevà mos va regalar.
Pel carrer no es podie ni passar,
hasta que un tio en caputxa sal va tirar.
Xa! Quina Llàstima que per les teulaes tota va parar.
A més d’una auela el cul se li va gelar
i de nassos an terra va parar.
I els basquets de Ca Pavet
sen van anar a fer la mà.
La segona nevà,
molts dies pel cul va donar.
Tanta sal a la primera van tirar
que pa la segona ia no en va quedar.
Als granjeros lo que no esta escrit els va toca patir
perquè a molts pa anar a la granja, a peu els va toca eixir.
Les gomes s’els van congelar,
i la faena va ser pa’ls animals pode abeurar
Molta conferència el conseller Castellano va organitzar.
Però el nostre poble la pitjor part es va emportar,
perquè de màquines llevaneus
molt poques n’hem vist passar.
No sabem si la culpa es de Camps o de zetapé,
però menos mal que tenim a “Sabaté”.
De la metgessa que en direm?
Si te fa mal el fetge t’envie a Vinaròs al metge,
si te fa mal el rinyó
t’envie a Castelló.
Si te falte alguna neurona,
t’envie a Barcelona.
I si no tens la rata fina,
t’envie a la Serafina.
I si alguna encara li cou la pexina,
que vage al practicant, que li donarà una bona docis de penicilina.
Però enguany les gràcies i un aplaudiment a la doctora li haurem de donar,
perquè els dies de la nevà
a casa de Miliano es va voler quedar.
Quan pases la mare de Déu del Pilar,
una pinza al nas t’has de posar,
perquè la merda del ciutadà
fa una pudor que no es pot aguantar.
El nostre ajuntament
el poble està modernitzant,
però a l’embotelladora
les botelles a mà se segueixen etiquetant.
Si l’aigua de l’Avellà volen tirar endavant,
és molt fàcil!
Només tenen que posar a l’etiqueta una foto de la dona del representant.
A la gent del poble,
portes de ferro no mos dixen col•locar,
i a la consulta del metge,
cosa més rovellà no la van poder posar.
Els veïns de la plaça de dalt
ia no trauen la roba al terrat,
perquè ara pa estes festes
un gran estenedor de bragues els han plantat:
és l’arbre de Nadal que ningú l’ha vist il•luminat.
Sense ànims de desmereixer el càrrec que posseeix,
al Croniste oficial
una cosa li volem dir:
El grup de teatre
també pertany al poble de Catí.
Els masovers de la Vall
un rumano pa fer circo hauran de contractar,
perquè amb açò de la TDT
ni la tele poden mirar.
Al nostre estimat alcalde,
entre tots un sueldo li haurem de posar,
pa que la seua senyora, el batín pugue jubilar,
i, un bon abrigo de bisón li pugue comprar.
Diuen que l’alcalde
una plaça de pàrquing a la cuñà li volie regalar.
Com no sabie on la podie posar,
Un tros d’Iglesia va tindre que assolar.
Al dinar de St. Antoni a les dones haurem d’acovidar,
perquè quan les mamelles de la camarera hem vist assomar,
més d’un no s’ha pogut ni controlar.
Oh! Mare de Déu de l’Avellà,
patrona de Catí,
fes que als bars d’este poble
no mos ficon aigua al vi!
Catinencs i catinenques
ara va la despedida,
que ningú tingue recel ni agonia
i ja pot arrancar la cavalleria.
Primer tocarà beneir als animals
hi haurà, rates, gossos i pardals.
Per acabar farem una cua d’espant
per arreplegar la coca beneïda pel Sant.
I perdoneu si algun fallo hem tingut,
o si algú s’ha enfadat de tant de criticar,
però com molt bé diu la següent dita:
“és de persones equivocar-se, i de savis és rectificar”
VISCA SANT ANTONI!!!!
|
Autor